Prats de Lluçanès



23 de desembre del 2010

El tiet Ernest, un artista de cap a peus.


No és gaire habitual que publiqui en aquest bloc fotos de temps enrere, encara menys acompanyades de gaire text; però permeteu-me avui trencar la norma, per compartir la pèrdua d'un ésser estimat.
Ahir ens va deixar el tiet Ernest, conegut i estimat per molta gent, artista de cap a peus, que tot i d'ofici fuster i decorador, va ser per damunt de tot un artista. Però com no ho havía de ser, si va créixer entremig dels de cal "Perusa"; baixista dels "Gibacan" va deixar enrere l'infancia abraçat a una guitarra, i qui resta indiferent davant la llum i el color que plasmava en els seus quadres. Molta gent el recorda encara damunt de l'escenari fent teatre, ballant la Trencadança, o obrint pas a l'arribada dels reis de l'orient, amb aquella barba, sota la mirada de la quitxalla mig poruga, i tot il.lusionada.
Aquestes dates esdeveníen un tràfec posant a punt el pessebre, que arribant al poble ens recordava el nadal de l'infantesa exent de malícia, llums de colors i parafernalia.
Però el que més recordarem d'ell serà sens dubte l'habilitat per explicar acudits, que l'hi donava aquella personalitat còmica, irònica a vegades, que tantes rialles ens havía regalat.
El trobarem a faltar...