No és gaire habitual que publiqui en aquest bloc fotos de temps enrere, encara menys acompanyades de gaire text; però permeteu-me avui trencar la norma, per compartir la pèrdua d'un ésser estimat.
Ahir ens va deixar el tiet Ernest, conegut i estimat per molta gent, artista de cap a peus, que tot i d'ofici fuster i decorador, va ser per damunt de tot un artista. Però com no ho havía de ser, si va créixer entremig dels de cal "Perusa"; baixista dels "Gibacan" va deixar enrere l'infancia abraçat a una guitarra, i qui resta indiferent davant la llum i el color que plasmava en els seus quadres. Molta gent el recorda encara damunt de l'escenari fent teatre, ballant la Trencadança, o obrint pas a l'arribada dels reis de l'orient, amb aquella barba, sota la mirada de la quitxalla mig poruga, i tot il.lusionada.
Aquestes dates esdeveníen un tràfec posant a punt el pessebre, que arribant al poble ens recordava el nadal de l'infantesa exent de malícia, llums de colors i parafernalia.
Però el que més recordarem d'ell serà sens dubte l'habilitat per explicar acudits, que l'hi donava aquella personalitat còmica, irònica a vegades, que tantes rialles ens havía regalat.
El trobarem a faltar...
Així con un dia ben emprat produeix un somni dolç, una vida ben usada produeix una mort dolça (Leonardo da Vinci)
ResponElimina...el meu més sincer pesam. Una Abraçada!
Jordi primer de tot, sento molt la perdua i et donc el meu sentit condol. Perquè la veritat es que si que es una persona que es trobarà a faltar moltíssim al poble, ja sigui en la seva tasca professional com en la seva faceta mes cómica i irònica. A mi particularment hi tenia tractes diversos però tinc molt present l'any passat en l'elaboració de la carrosa del rei carnestoltes que hi va dedicar molt de temps i il-lusió en fer-la. La veritat es que el trobarem a faltar i sempre el recordarem.
ResponEliminaJordi Bruch.
Moltes gràcies a tots dos, costarà d'oblidar una persona que estimava tant el poble. Moltes gràcies i una forta abraçada.
ResponEliminaJo arribo tard pel condol, però em sumo a dir que és un personatge que costarà d'oblidar :-(
ResponEliminaAvui he entrat al bloc i he vist l'escrit. L'Ernest era d'aquelles persones que vas veient sempre als actes del poble. Fins fa pocs dies, quan jo pujava a l'escola al matí a peu ell passava amb el cotxe i ens saludàvem.
ResponEliminaRecordo aquests darrers anys el caganer al balcó de casa seva, que em feia molta gràcia,el veig encara quan muntava el pessebre, i també recordo haver-lo vist actuar amb els del grup l'Estel.I em vénen al cap més imatges...de fotos, i de coses que m'han explicat els més grans.Massa d'hora per anar-se'n.